CÀNTER:
Atuell utilitzat tradicionalment per anar a buscar aigua a la font i portar-la a casa, quan no hi havia aigua corrent, i també s’hi guardava per a l’ús quotidià. A l’actualitat l’ús és decoratiu fonamentalment.
N’hi havia de diferents mides. La cantrelleta era el més petit, i era per a la canalla, per a què mig jugant, ajudessin la mare a portar aigua a casa. Aquesta peça és una de les més representatives de la terrissa de la Galera, s’hi fabrica des de les darreries del segle XVIII, i fins i tot abans, amb una clara evolució de la forma, per això avui més bell i estilitzat que tradicionalment. Ornamentat amb sis pinzellades al coll, peu, panxa i anses, amb argila carregada d’òxid de ferro, i amb un pinzell fet pels mateixos terrissers de pèls de cua de matxo (mul). Malgrat els terrissers de la Galera diuen que aquest tipus de decoració l’han fet sempre, en desconeixen el significat.
Hi ha alguns estudiosos del món de la terrissa que consideren que aquest tipus de decoració té un significat màgic i simbòlic l’origen del qual es podria remuntar als ibers o a l’Orient Pròxim. Aquest tipus de decoració tradicionalment, només s’aplicava als cànters per a anar a buscar aigua, a l’actualitat aquest tipus de decoració s’aplica a la majoria de peces.
MARRAIXA:
En altres llocs anomenat pitxell, càntir, picó, poal, silló, etc.. Atuell per beure aigua fresca a casa, a l’actualitat també es pot utilitzar amb aquesta finalitat, però sobretot per a decorar. Ornamentació a la panxa basada en una mena de cordonet. Aquest atuell es fabrica des de més poc temps que el cànter, per exemple, ja que la marraixa s’incorpora a les terres de l’Ebre entre les darreries del segle XIX i principi del XX.
CÀNTER DE GAL:
Atuell utilitzat, tradicionalment, per beure aigua fresca al camp, avui per decorar i per beure també. Se’n feien i se’n fan de diferents mides. Tradicionalment sense cap tipus de decoració, avui amb les sis pinzellades al coll, al peu, a la panxa i les anses, amb argila carregada d’òxid de ferro, i amb un pinzell especial fet pels mateixos terrissers.
CÀNTER DE CARRETER O CANTIMPLORA:
Atuell per beure aigua fresca. Tradicionalment es portava penjat al carro mitjançant una corda. En tenir la forma aplanada per la part de darrera, quan es penjava quedava fix i no hi havia perill que caigués. Actualment el seu ús és sobretot decoratiu. Decoració a base de sis pinzellades realitzada amb una argila especial carregada d’òxid de ferro, aquesta decoració es fa des de fa pocs anys ja que tradicionalment només es decoraven els cànters per a aigua.